ERMITA DE SANT LLEÏR
Sant Antoni de Vilamajor
L’ermita de Sant Lleïr es troba emplaçada a una altitut de 280 metres. En
el seu origen es trobava dins els límits de la parròquia de Sant Pere de
Vilamajor.
Des de Sant Antoni de Vilamajor s’agafa el carrer de l’Era del Delme, al costat
de l’aparcament del Pati de Can Perpunter de l’Ajuntament. El carrer s’enfila,
convertit en camí de terra fins a trobar-se l’ermita. Des de l’Ajuntament hi ha
uns 8 minuts a peu.
L’any 1303, el bisbe de Barcelona nomenà a Arnau Terrades perquè tingués cura
de la capella i hi residís. Més endavant, el 1342, Bernat de Montrodon, rector
de l’església de Caldes de Montbui, erigí una prepositura amb quatre preveres,
que havien de servir a la capella. Instituí que els seus successors haurien
d’alimentar la comunitat de clergues, i amb la facultat de presentar-los.
Establí que s’havia de celebrar missa cada dia. L’any 1381, la prepositura
quedà unida a la capella, amb dos preveres. Segons la visita del 1726,
l’obtentor havia de celebrar una missa cada setmana a la capella, celebrar tres
aniversaris, distribuint als pobres una quartera de blat en pa, i tenir cura
d’un ermità.
El senyoriu dels Montrodon no va deixar la capella fins a principis del
segle XX, quan va morir la darrera comtessa de Llívia, havent de rescatar la
parròquia els drets de l’ermita. Tot seguit, la feligresia emprengué la
restauració. Tanmateix, durant la guerra civil del 1936, la capella es convertí
en corral d’aviram. A l’era, però, del davant, es guardaven encara unes
dovelles del claustre superior de Sant Pere de les Puel•les, procedents de la
masia de Can Soler.
L’ermita forma un sol cos amb la casa de l’ermità. A la partió, s’aixeca
una típica espadanya. Les dues construccions són del segle XVI. En la visita
pastoral del 1508 es fa clara referència d’aquesta església. El visitador diu
que ha estat reparada però no acabada.
És un edifici d’una sola nau, de planta gairebé quadrada, amb teulada a
dues vessants, que té annexa la casa del paborde, edificada pels volts del
1425. La volta és rebaixada. Exteriorment han estat necessaris set contraforts
per aguantar l’empenta de la volta.
La façana com la d’una casa de pagès, amb teulada a dos pendents i portal
rectangular cobert amb una gran llinda. La portada és quadrada amb un ull de
bou per a la il•luminació i amb un escut episcopal amb la data 1588. En l’escut
hi ha represejtats en un costat un arbre arrencat i en l’altre un arbre agafat
per una mà.
Davant de l’ermita hi ha una creu de ferro muntada sobre un gran bloc de
pedra rodona des d’on es beneïa el terme.
En la petita era que hi ha a l’entrada de l’església es troba la làpida
sepulcral del canonge Ramon Sans i Rius, mort el 1822, i que havia estat
obtentor de la prepositura.
A l’interior de l’església hi ha el sarcòfeg de pedra de Bernat de
Mont-rodon, amb l’escut familiar, datat el 1345. Té la tapa a dues vessants, i
en el front i als costats hi ha uns bells escuts del llinatge, amb el mont
florejat composat amb 6 peces. Està aguantat per dalt per dues mènsules
senzilles. Hi consta la inscripció “Pridie idus Augusti …”, que traduïda
significa “El dia abans del idus d’August (el 12 d’agost) de l’any del Senyor
de mil tres-cents quaranta cinquè, morí el venerable i assenyat senyor Bertran
de Mont-rodon, Senuyor de la doma de Sant Lleïr, que va fundar tres
presbiteriats perpetus i aquest aniversari; l’ànima del qual reposi en pau.
Amén.”
L’altar major ha tingut vàries transformacions. A principis del segle XX,
tant aquest altar com els dos laterals eren de fusta i empaperats amb paper
imitant marbres virolats, d’estil clàssic. L’any 1934, en la reforma duta a
terme pel rector mossèn Manuel Ribas, se li donà el caire de temple romànic i
desaparegueren els antics altars. En la visita del 1421 es diu que tenia tres
altars, ultra el major, el de Corpus Christi i Santa Caterina. Desaparegueren
els ex-vots i quadres, entre els quals eren dignes d’esment, els de Sant Lleïr
i Sant Atanasi, un via-crucis francès, etc. Es van posar vidrieres i es
suprimiren dos contraforts.
Actualment l’altar major és de pedra. Hi ha un quadre pintat en tela,
d’estil tenebrista, amb Sant Lleïr. El bisbe porta mitra i bàcul, i al peu es
llegeix “Sant Llisé”. El cor és senzill, amb la seva balustrada.
Els pabordes de Sant Lleïr, que tenien cura de la capella, perduraren fins
a mitjan segle XIX, i els Mont-rodon i després els seus descendents, foren els
senyors i patrons de la pabordia, fins que, ja en el segle XX, passà a la
parròquia de Sant Antoni.
A finals de l’any 2006 es van realitzar obres de remodelació de l’ermita
per reforçar-ne els murs i arreglar esquerdes. Es va suprimir el cor, i així s’ha
habilitat per a espai per a realitzar-hi actes religiosos i culturals.
Actualment, i per la festivitat del sant, el dia 27 d’agost, hi ha una
ballada de sardanes i s’hi celebra una missa en honor al copatró del municipi
de Sant Antoni de Vilamajor.
Font: Web Ajuntament Sant Antoni de Vilamajor
