SANTUARI
DE PUIGGRACIÓS
El Figaró
El Santuari de Puiggraciós està situat al bell cim del contrafort
oriental dels Cingles de Bertí, en el terme municipal del Figaró, a la comarca del Vallès
Oriental.
Es troba a una altitud de 689,2 metres, una mica abans d'arribar al cim del
Puiggraciós, al seu nord-est.
Història
L'any 1701 s'iniciaren els
tràmits per a la construcció del Santuari molt a prop d'on, segons
la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. El 1711 s'obrí al
culte i el 1737 estava ja enllestit el retaule de l'altar major. Durant
uns anys els parroquians de Montmany utilitzaren el santuari com a temple
parroquial, atès el mal estat de l'església de Sant Pau de Montmany. Ben aviat s'hi va construir
també la casa de l'ermità, que més endavant es convertí en hostatgeria: és on Raimon
Casellas situa algunes de les escenes més punyents de la seva novel·la Els sots feréstecs.
Durant la guerra civil espanyola, el 25 de
julioll de 1936 va ser cremat el santuari i destruït el magnífic retaule barroc, a més de
moltes altres destrosses a l'edifici. La imatge de la Mare de Déu es va poder salvar gràcies al coratge d'uns
veïns que la van amagar en diversos indrets. Actualment, i des de l'any 1946, per
disposició de l'Ordinari del bisbat de Barcelona, el Santuari passà a la
jurisdicció de la parròquia de Sant Genís de l'Ametlla.
Ja a partir del 1939 s'inicià la
reconstrucció de l'església, atès que només hi havien quedat les parets. És,
però, des del 1951 que es va fer un nou i decidit impuls per continuar l'obra de restauració,
sota la direcció de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí i l'empenta del
rector de l'Ametlla, mossèn Jesús Ventura. El diumenge 8 de
setembre de l'any 1957, acabades les obres, es féu la inauguració solemne en una diada de gran
festa i amb nodrida presència dels pobles de la comarca. S'entronitzà la Santa
Imatge pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus.
Arquitectura
La planta és de creu
llatina. Sobre el creuer hi ha una cúpula. Les voltes estan decorades amb motius florals. L'absis actual és nou
i correspon a l'entrada de l'església primitiva. Disposa d'un cambril on
s'exposa la imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós i un petit cor amb balustrada de fusta. La porta d'entrada és quadrada, amb una motllura al voltant.
Per sobre, un ull de bou. Corona la façana una petita espadanya amb un arc de
mig punt.
A partir del 1973 ocupa l'antiga
casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, que des d'aleshores tenen cura del Santuari.
La Imatge entronitzada al cambril
del Santuari, és la primitiva talla gòtica. És una figura de la Mare de Déu
dempeus alletant el Nen Jesús, que sosté en braços. Té una alçada de 69 centímetres, és policromada i
daurada. Porta una túnica vermellosa i un mantell en plecs de color blau i
presenta una mirada dolça i maternal. En els seus orígens tant la Verge com el
Nen Jesús portaven sengles corones d'argent.
La Imatge es venerava a
l'església de Sant Pau de Montmany des del segle XV. A mitjans del
segle XVII ja sorgeix el nom de Mare de Déu de Puiggraciós. I és que en
aquella època els feligresos de Montmany, cada 25 de març, pujaven amb la Imatge en processó al cim del Puiggraciós, prop d'on avui hi ha el Santuari. En aquella diada es beneïa el terme
municipal i es repartien panets beneïts entre els assistents al romiatge. La
llegenda explica que la Imatge fou trobada per un pastor i un bou molt a prop
del Santuari, on hi ha una petita capelleta, a la vora de la torre que s'havia
utilitzat per l'antic telègraf òptic i que està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Font Viquipèdia.